Racismo de todos los colores

Se debe denunciar y abolir todo tipo de racismo. Parece que almenos aqui en Europa solamente se habla del racismo Nazi o Fascista de blancos contra gente de otra etnia. Este tipo de racismo es despreciable, pero no se debe dejar de lado el racismo llevada a cabo por otras razas hacia la blanca, la negra o los nativos americanos.

Hay latinoamericanos que marginan a los nativos americanos, como hay chinos que discriminan a los tibetanos, como hay negros que mutilan y violan a los blancos.

En las próximas entradas dejaré entrever un poco de estos casos, de los que dejan salir a la luz, para que la gente intente concienciarse.

Empiezo por un caso que en cierta medida da una idea de como van las cosas por Zimbabwe y de como la raza negra parece haber tomado mal ejemplo. Quizá esté en lo "humano" el adueñarse de todo y erradicar lo diferente.

Declaración de William Bruce Rogers y Annette Mary Rogers

7 de Mayo de 2008

El 6 de Mayo de 2008, a las 13:00 aproximadamente, recibí la visita de tres hombres en nuestra granja, la granja Chigwell. Me dijeron que tenía dos minutos para abandonar la propiedad o volverían con más gente, y “no merece la pena sacrificar mi vida por la casa”…pues perderíamos la vida. Dijeron que eran como leones hambrientos.

Mi esposa denunció el incidente en la policía de Chegutu, nombrando a la gente envuelta. En el momento, les pregunté si reaccionarían ante cualquier incidente que pudiera ocurrir y le dijeron a mi mujer que hablarían con el inspector. Mi mujer también lo vió antes de hacer la denuncia y le informó de la visita. El inspector le dijo que hiciera una denuncia en la oficina correspondiente.

Sobre las 17:00 del mismo día, un pickup Datsun 1800 blanco, llegó a la portada con unos 10 o 12 hombres. Demandaron que les abriese porque querían “hablar conmigo”. Me negué y me encerré en la casa con mi mujer. Vinieron hasta la casa pidiéndome que saliera “para hablar”. Por supuesto, me negué. Empezaron a romper las ventanas y echaron a bajo la puerta delantera. Uno de ellos nos apuntó con una escopeta y nos llevaron escaleras arriba.

Disparó un tiro directamente sobre mi cabeza y muy cerca de la de mi mujer. Obviamente, había intentado matarnos. Después de disparar, salió de la casa. Trás un corto silencio, oímos tres disparos provenientes de la zona de los trabajadores. Regresaron con los trabajadores y dispararon una vez más fuera de la casa.

Me las arreglé para ponerme en contacto con el inspector y la policía de Chegutu, pidiendo ayuda antes de que empezara a haber cadáveres. Me dijo que debía telefonearlo de nuevo en media hora. Mientras tanto, mi mujer estaba al teléfono, hablando con amigos que estaban en la oficina de policia pidiendo ayuda, sin conseguir nada. Llamamos también al representante en el parlamento, pero se negó a contestar.

Se hizo de noche y se fue la electricidad, por lo que nos quedamos en la oscuridad más absoluta, siendo imposible identificar a nuestros propios empleados. Entonces los agresores utilizaron a los trabajadores como escudo, de manera que se infiltraron de nuevo en la casa. Empezaron a entonar sus cánticos violentos y nos amenazaron.

Enviaron a uno de los empleados escaleras arriba para pedir que les diera la escopeta. Me negué y el empleado se quedó con nosotros. Entonces tomaron al hijo de este empleado nuestro y amenazaron con matarlo si no volvía abajo con la escopeta. Bajó con la escopeta. Cinco minutos después, enviaron a los trabajadores escaleras arriba cantando, usándolos como escudo de nuevo.

William Bruce Rogers tras el ataque racista

Intentamos identificar a los trabajadores uno por uno, tal y como subían, y mi esposa esperaba al final de la escalera con un bote de gas anti-agresión. Como no podía identificarlos, usó el gas y todos corrieron escaleras abajo y salieron de la casa.

Los cafres se enervaron y rompieron la puerta trasera, empezando un incendio, en la casa, bajo nuestros pies. Como tenemos el suelo del primer piso de madera, pensamos que arderíamos vivos. Dije que saldríamos si nos dejaban salir en paz. Dijeron que sí.

Le pedimos al jefe de la banda que se identificase. Bajamos y nos pidieron la escopeta, que yo tenía cargada y con el seguro quitado. Me negué. Insistieron, y tal como empecé a descargarla, me atacaron. Después cogieron a mi mujer por el cuello y ella empezó a gritar. Mientras intentaban quitarme la escopeta, que es semiautomática, se escaparon tres tiros al suelo. Finalmente me la quitaron, me tiraron al suelo, me golpearon con palos o tubos y me patearon. Sacaron a mi mujer de la casa y estuvieron apunto de estrangularla. Se las arregló para morderle la mano a su agresor y este comenzó a golpearla. La golpearon al menos entre cuatro.

Me ataron y me arrojaron a la parte trasera del pick up, cuando aun golpeaban a mi mujer. Cuando terminaron de golpearla, uno de ellos la agarro por el pelo y la arrastró hasta el vehículo. Entonces, le pidió que se pusiera de pie y se metiera dentro. Lo hizo. La registraron y encontraron las llaves del coche. Le preguntaron de qué vehículo eran.No pudieron encontrar las llaves de la otra camioneta. Aparcaron mi coche junto al pick up donde me encontraba atado. Uno de ellos se fue con el vehículo y nunca más lo vimos. Aun tenían a todos los empleados cantando forzados alrededor de una hoguera.

Cuatro o cinco de ellos nos vigilaban y nos insultaban, amenazando constantemente con matarnos y hablando de cómo iban a hacerlo. Esto duró alrededor de una hora. Me quemaron la planta de los pies con cigarrillos. Entonces vimos las luces de un vehículo y le dijeron a mi mujer que saliera del vehículo. Fue arrastrada hacia las luces del mismo. Cuando llegó al vehículo vio que eran cuatro policías armados de la Oficina de Kadoma que preguntaban que había pasado. Se lo explicó brevemente y pidió que me ayudasen, pues temía por mi vida. Uno de los cafres me desató y me llevó hacía la policía.

Les describimos el incidente con más detalle en el interior de la casa, donde fuímos a por nuestra ropa. Una vez en la casa, vimos que me habían robado mis armas. Informé sobre ello. Entonces los policías nos metieron en el coche y nos llevaron a la oficina a hacer una denuncia.

En la oficina de policía esperamos a un oficial superior para que nos tomara declaración. No llegó hasta que estabamos camino del hospital de Harare para recibir atención médica urgente. Ninguna autoridad parece haber tomado ningún tipo de interés en nuestra demanda.

Tengo fracturas vertebrales, la nariz y los pómulos rotos, cardenales y rotura interna de tejidos en la cara y la espalda, y un mordisco en el lóbulo de la oreja derecha.

Las lesiones de mi mujer son: pómulos rotos, fracturas en los huesos occipitales, tímpano perforado, costillas rotas y quemaduras en la cara, cuello y espalda.

La profecía de “Los Guerreros del Arco Iris”

Hubo alguna vez una anciana llamada Ojos de Fuego, nacida india de la tribu Cree de norteamérica, esta mujer lanzó una profecía que hasta nuestros días hace eco; la profecía dice así:

Llegará el día en que la codicia del hombre blanco, del Yo-ne-gi, hará que los peces mueran en las corrientes de los ríos, que las aves caigan de los cielos, que las aguas ennegrezcan y los árboles ya no puedan tenerse en pie.

Y la humanidad, como la conozco, dejará de existir. Llegará el tiempo en que habremos de necesitar a "los que preservan las tradiciones, las leyendas, los rituales, los mitos y todas las viejas costumbres de los pueblos" para que ellos nos muestren cómo recuperar la salud, la armonía y el respeto a nuestros semejantes. Ellos serán la clave para la supervivencia de la humanidad, y serán conocidos como "Los Guerreros del Arco Iris".

Llegará el día en que algunas personas despierten de su letargo para forjar un Mundo Nuevo de justicia, de paz, de libertad y de respeto por el Gran Espíritu.

Los Guerreros del Arco Iris transmitirán el mensaje, para difundir sus conocimientos a los habitantes de la Tierra, a los habitantes de Elohi.

Ellos enseñarán a vivir como vive el Gran Espíritu, y mostrarán cómo ese mundo futuro se ha alejado del Gran Espíritu y por qué razón se encontrará tan enfermo. Los Guerreros del Arco Iris le enseñarán a la gente que este Ser Ancestral, el Gran Espíritu, es un ser de amor y comprensión, mostrarán cómo devolverle a la Tierra, a Elohi, toda su belleza. Estos Guerreros del Arco Iris proporcionarán a la gente los principios y reglas para hacer una vida acorde con el mundo. Estos principios serán los mismos principios que seguían los pueblos del pasado. Los Guerreros del Arco Iris le enseñarán a la gente los viejos hábitos de la unidad, del amor y de la comprensión.

Y enseñarán por los cinco rincones de la Tierra cómo alcanzar la armonía entre las personas. Le enseñarán a la gente cómo orar al Gran Espíritu de la misma manera como lo hacían los pueblos del pasado, dejando que el amor fluya como las hermosas corrientes que descienden de las montañas, por cauces que las llevan a unirse con el océano mismo de la vida.

Y una vez más renacerá la alegría de estar en compañía, como también en la soledad. Estarán libres de envidias mezquinas, y amarán a sus semejantes como a sus hermanos, sin importar el color de su piel, su raza o su religión. Sentirán cómo la felicidad inunda sus corazones mientras se vuelven cada uno con el resto de la creación. Sus corazones serán puros e irradiarán calidez, comprensión y respeto por la humanidad, por la naturaleza y por el Gran Espíritu . Y una vez más colmarán sus mentes, sus corazones, sus almas y sus actos de los pensamientos más puros, para así aspirar a la magnificencia del Maestro de la Vida, ¡el Gran Espíritu! Hallarán la fortaleza que se oculta en la belleza de una oración y en los momentos de soledad de la vida.

Y sus hijos nuevamente podrán correr libres y disfrutar los tesoros de la Naturaleza y de la Madre Tierra, libres de venenos y de la destrucción generada por el Yo-ne-gi y sus prácticas codiciosas.

Los ríos fluirán limpios otra vez, los bosques serán abundantes y llenos de hermosura, y otra vez habrá aves y animales sin número. Nuevamente se respetarán los poderes del planeta y de los animales, y la conservación de todas las cosas bellas se convertirá en una forma de vivir.

El pobre, el enfermo y el necesitado recibirán cuidados de sus hermanos y hermanas de toda la Tierra. Y estas prácticas serán de nueva cuenta parte de sus vidas cotidianas.

Los líderes de los pueblos volverán a ser elegidos a la vieja usanza... no por el grupo político al que pertenezcan, ni porque griten más fuerte o presuman más, tampoco por un proceso de intercambio de insultos o acusaciones mutuas; serán elegidos aquellos cuyas acciones digan más que sus palabras. Serán elegidos como líderes o Jefes aquellos que den muestras de su amor, su sabiduría y su valor, que hayan sido capaces de actuar por el bien de todos. Serán elegidos por sus cualidades, no por la cantidad de dinero que posean. Y al igual que los Jefes devotos y considerados de la antigüedad, usarán su amor para entender a la gente y para asegurarse de que sus niños y jóvenes sean educados en el amor, en el trabajo y en el conocimiento de su entorno. Les mostrarán que los milagros pueden hacerse realidad para curar a este mundo de todos sus males, devolverle la salud y la belleza que antes tuvo.

Las tareas que les esperan a los Guerreros del Arco Iris serán muchas y mayúsculas.

Habrá enormes montañas de ignorancia que será necesario vencer; se enfrentarán contra prejuicios y odio. Tendrán que ser dedicados, firmes en su fortaleza y tenaces de corazón. Porque en su camino hallarán mentes y corazones dispuestos a seguirlos en esta senda que le devolverá a la Madre Tierra toda su belleza y su plenitud. Ese día llegará pronto, ya no está lejos. Llegará el día en que nos demos cuenta de que todo lo que somos, nuestra existencia misma, se la debemos a las gentes que han reservado su cultura y su herencia, a esas personas que han mantenido con vida los rituales, las historias, las leyendas y los mitos. Y será gracias a este conocimiento que ellos han preservado, como volveremos a estar otra vez en armonía con la Naturaleza, con la Madre Tierra y con la humanidad misma. Y descubriremos que este conocimiento es nuestra clave para la supervivencia. Éstos serán los Guerreros del Arco iris, y ésta es la razón que me impulsa a proteger la cultura, la herencia y los conocimientos de mis antepasados.

Sé bien que el día del que hablaba Ojos de Fuego está por venir. Y quiero que mis hijos y mis nietos estén preparados para aceptar esta misión: la misión de convertirse en un Guerrero del Arco iris.

Lelanie Fuller Stone

Lelanie Fuller Stone, La Dama Cherokee, es la narradora de esta historia que su abuela le contó a su vez siendo ella una niña.

Visto en Music World

Elsa Pataky

Tenía que poner un bellezón después de ver tantos calzoncillos para contentar a las féminas que visitan el blog!

Chicos Disney

Esta entrada va dedicada a todas aquellas chicas que le guste las peliculas enternecedoras de Disney. ;)

Jim Hawkins (El planeta del Tesoro)

John Smith (Pocahontas)

Kocoum (Pocahontas)

Milo James (Atlantis)

Aladin

Capitan Li Shang (Mulan)

Phoebus (El Jorobado de Notre Dame)

Principe Eric (La Sirenita)

Principe Phillip (La bella durmiente)

Surfer David (Lilo & Stitch)

Tarzan

Thomas (Pocahontas)

visto en Intruso

El joc del Truc

El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a moltes parts del País Valencià, així com a zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià). Generalment es juga entre dues parelles. Les expressions del joc ("truque", "quatre val", etc.) es fan en valencià, tot i que els jugadors parlen una altra llengua. També es molt popular a les Illes Balears on es fan campionats de TRUC

L'abast dels territoris on es juga al truc i la seua popularitat al País Valencià el destaquen com a joc nacional, de manera similar a com la pilota es considera l'esport nacional. De fet, diversos moviments culturals, associacions, falles o grups musicals (com ara Bajoqueta Rock) fan del truc un símbol o, fins i tot, una forma de viure.

També està molt estès a l'Argentina, l'Uruguai, i altres zones d'Amèrica.

El joc consta en realitat de dos jocs paral·lels: l'envit i el truc. L'envit es juga en la primera ronda de les tres cartes que es tenen a la mà, i el truc, el joc principal, es juga en les tres rondes.

Regles del joc

Baralla

La baralla del truc es configura a partir d'una baralla espanyola, per al joc del truc, que consta de 22 cartes diferents:

* Oros (Ors): 3, 4, 5, 6, 7
* Copes: 3, 4, 5, 6, 7
* Espases: 1, 3, 4, 5, 6, 7
* Bastos (Bastons): 1, 3, 4, 5, 6, 7

(A vegades també se pot jugar amb els dosos, o inclús molt més rarament amb els asos d'oros i de copes)

Nom de les cartes al País Valencià:

* 1Esp: l'Espasa o Espaïlla
* 1Bas: el Basto
* 7Esp: la Manilla d'espases
* 7Or: la Manilla d'oros
* 7Cop: set bort
* 7Bas: set bort

Noms de les cartes a les Illes Balears:

* 11Bas: l'Amo
* 10Or: Sa Madona o es Segon
* 1Esp: Sa Llengua bona (perque talla molt)
* 1Bas: Sa Llengua dolenta (no talla gens)

Valor de les cartes

L'ordre de valor de les diferents cartes és el següent de major a menor:

• 1. 1Esp (Espasa)
• 2. 1Bas (Basto)
• 3. 7Esp (Manilla d'espases)
• 4. 7Or (Manilla d'oros)
• 5. Els tresos
• 6. Els sets bords
• 7. Els sisos
• 8. Els cincs
• 9. Els quatres
• 10. Cartes tapades

A les Illes Balears, els valors canvien, sent de major a menor:

• 1. 11 Bast (L'amo)
• 2. 10 Oros (Sa Madona)
• 3. 1Esp (Llengua bona)
• 4. 1Bas (Llengua dolenta)
• 5. 7Esp (Manilla d'espases)
• 6. 7Or (Manilla d'oros)
• 7. Els tresos
• 8. Asos bords
• 9. Els sets bords
• 10. Els sisos
• 11. Els cincs
• 12. Els quatres
• 13. Cartes tapades

(En cas de jugar amb els dosos, estos valen menys que els tresos, però més que els sets bords.)

Així, per exemple, el basto val més que la manilla d'oros; o un tres de qualsevol "palo" (coll) val més que un set bord.

Existeix l'opció de tirar una carta tapada, és a dir, cap per avall. S'utilitza quan volem que el contrincant no sàpiga que tenim bones cartes.

El joc pla

Per joc pla entenem el desenvolupament normal de la partida, sense envidar (ja veurem més endavant què és envidar) ni trucar (també vorem el que és) ni anar de farol (fallenca). Les regles bàsiques són comunes en tot arreu on es juga al truc.

Poden jugar dos jugadors (un contra l'altre) o dues parelles. De moment només ens centrarem en el joc individual. Primer es tria qui reparteix en primer lloc i aquest donarà tres cartes a cada jugador. Les cartes que sobren les posarà al costat de l'altre jugador, el qual es diu que està a mà (el fet d'estar o no a mà pot arribar a decidir tota una partida).

L'objectiu del joc és guanyar dues de les tres tirades. El primer en tirar serà el que estiga a mà, i després ho farà el seu contrincant. Cada jugador dipositarà les cartes davant d'ell i sense tapar cap carta de l'altre jugador.

Aquell qui haja tirat la carta de més valor continuarà amb la segona tirada dipositant la seua segona carta damunt de la primera, però deixant veure part (aproximadament la meitat) de la primera. A continuació tirarà l'altre jugador que, en cas de no poder superar la tirada del primer, ja haurà perdut perquè el seu rival ja haurà guanyat les dues primeres tirades. En eixe cas no cal que tire cap carta, simplement dirà: "no li puc" (o alguna cosa pareguda).

Si fóra necessari, continuaríem amb la tercera i última tirada fins que algú guanye dues de les tres tirades.

Si es dóna el cas que s'empate en la primera tirada, el vencedor serà aquell qui guanye en la segona. Si també s'empata en la segona tirada, guanyarà el que tire la carta de més valor en la tercera tirada. I si s'empaten les tres tirades (seria molta casualitat, però pot passar), guanyarà aquell jugador que estiga a mà.

En canvi, si s'empata en la segona o tercera tirada, guanyarà el que haja tirat la carta de més valor en la primera tirada. Per això se diu que "la primera val per dos".

El jugador que guanye una partida s'endurà un punt que, a partir d'ara anomenarem una pedra, perquè se solen utilitzar pedretes menudes per a "fer visible" la puntuació. L'acte de puntuar s'anomena ratllar o pintar. Com que no és útil utilitzar "pedretes menudes", el que se sol fer per a ratllar (anotar la puntuació) és fer servir les cartes de la baralla espanyola que no ens serveixen per a jugar al truc (reis, sotes, nous, etc.).

En la partida següent, repartirà l'altre jugador, i així successivament fins a que algú guanye tot el joc de truc, segons els criteris establerts en la secció "La puntuació".

Trucar, retrucar, quatre val i joc fora

Com us haureu adonat, si anàrem ratllant d'una en una, el joc seria molt lent. Per a guanyar més pedres en una partida podem TRUCAR, per a la qual cosa només cal dir "truque".

Esquema clarificant: Entre parètesis estan les pedres en joc en cada moment

       /No(1)->fi
TRUQUE<                 /No(2)->fi
 \Si(2)->RETRUQUE<                   /No(3)->fi
                  \Si(3)->QUATRE VAL<                 /No(4)->fi
                                     \Si(4)->JOC FORA<                                                            \Si(coto)  

Explicació:

Si un jugador truca, l'altre pot acceptar eixe truc o no. Si accepta, el joc continua normalment, però ara el que guanye s'endurà dues pedres. Si no accepta el truc, és com si abandonara esta partida i, aleshores, el jugador que ha trucat se ratlla una sola pedra i comencem una nova partida.

El jugador que ja haja acceptat el truc, té el dret de RETRUCAR (dir "retruque") immediatament després de que li hagen trucat o més tard. Si exerceix el seu dret a fer-ho, serà ara l'altre jugador el que podrà acceptar el retruc o no. Si l'accepta, seguiran jugant normalment però ara el que guanye s'endurà tres pedres. Si no accepta, també és com si abandonara i, el jugador que haja retrucat serà el que guanye esta partida i, per tant, s'endurà les dues pedres que ja estaven en joc.

De nou, el jugador que ja haja acceptat el retruc, té el dret de dir QUATRE VAL (immediatament després del retruc o més tard, quan li convinga). Si ho diu i l'altre accepta, el que guanye se ratllarà quatre pedres. I, si l'altre no accepta, el que haja "tirat" el quatre val serà el que s'enduga les tres pedres que estaven en joc en aquell moment.

I finalment tenim el JOC FORA, que té dret a "tirar-lo" (dir-ho) en qualsevol moment aquell qui haja acceptat el quatre val. Si és acceptat pel contrincant, el guanyador de la partida en joc serà també el guanyador de tot el joc de truc (o coto). Si no és acceptat, el jugador que haja tirat el joc fora s'endurà les quatre pedres que estaven en joc i començarem una nova partida.

Observacions: Per a trucar, retrucar, etc. cal estar en possessió del torn de tirar.

Per a trucar, etc. cal tindre bones cartes. Per favor, no truqueu amb tres quatres o amb dos quatres i un cinc, a no ser que aneu de farol.

És molt freqüent trucar de farol amb una mala carta en la tercera tirada i quan sabem que al nostre contrincant no li queda una bona carta, perquè és molt probable que no accepte, encara que pot fer-ho, mai se sap.

En algunes zones, després del quatre val, se pot continuar amb el cinc val, sis val, etc.... (La quantitat de pedres en joc és òbvia.) Jo preferisc no considerar-ho.

Observeu que no acceptar alguna de les propostes és com retirar-se de la partida i el contrincant s'endurà les pedres que en eixe moment estiguen en joc.

La puntuació

La PUNTUACIÓ de tot un joc de truc és així:

• Òbviament, cada jugador comença amb zero pedres.
• Des d'1 fins a 9 pedres se diu que estem a males. (Per exemple, podem tindre cinc pedres males o, simplement, cinc males.)
• Des de 10 fins a 18 pedres estem a bones. Una vegada hem passat de les nou males cal llevar-les de la taula per a començar un nou compte. Si, per exemple, tenim vuit males i guanyem tres pedres, ens hem de quedar amb dues pedres bones damunt de la taula:

         ···              ··
   ···   +  ···  =
   ··
 8 males +   3   =  2 bones

• El primer que guanye les 18 pedres se diu que ha guanyat una cama i, aleshores, tornen a zero els dos jugadors i comencen una nova cama.
• Si els dos jugadors abasten les 18 pedres en la mateixa partida, el guanyador serà el que haja guanyat alguna pedra provinent de l'envit (ja vorem el que és).
• El guanyador de tot el joc de truc és el que guanye dues cames, cosa que es coneix com guanyar un coto (cot). En eixe moment, ja hem acabat de jugar.

Observacions: Per a fer més còmoda la visualització de la puntuació és convenient agrupar les pedres de tres en tres. Abans de començar a jugar se pot acordar que siguen 12 (i no 9) les pedres que fan falta per a posar-se a bones; o que tot el joc de truc només conste d'una cama (en compte d'un coto).

L'envit

'envit és una altra cosa per a poder ratllar-se més pedres en una partida. Consisteix en tindre cartes lligades, és a dir, del mateix "palo" (coll). Es quantifica sumant els nombres de les cartes lligades i, a continuació afegir-li vint. Per exemple, si ens reparteixen les següents cartes:

7Bas 4Bas 3Esp

tindrem un envit de: 7 + 4 + 20 = 31, on les nostres cartes lligades són les de bastos.

Només se poden lligar fins a dues cartes. Si, per exemple, tenim:

6Cop 4Cop 3Cop

el nostre envit serà de 6 + 4 + 20 = 30, on hem buscat la màxima puntuació amb el sis i el quatre, les cartes de nombres més alts.

Encara que no tingam cartes lligades, sempre tenim envit. Simplement cal triar la carta de nombre més alt per a quantificar el nostre envit, però en este cas no li podrem sumar vint per no tindre cartes lligades. Per exemple, amb: 1Esp 3Or 6Cop el nostre envit serà de 6.

Esquema clarificant: Entre parèntesis estan les pedres guanyades per qui corresponga.

            / --"No" (1)
      | --"Si" (2)
      |                      / --"No" (2)
      | --"TORNE A ENVIDAR" _| --"Si" (4)
--"ENVIDE" <                       |              _/ "No" (4)            |                      \ --"LA FALTA"  \ "Si" (...)            |            |              _/ --"No" (2)            \ --"LA FALTA"  \ --"Si" (...)                        / --"No" (1) --"ENVIDE LA FALTA" <                     \ --"Si" (...)    

Explicació: Per a ENVIDAR només cal dir: "envide". Però s'ha de dir abans de tirar la primera tirada. Com en el cas del truc, l'oponent pot acceptar-lo o no. Si no ho fa, el que haja envidat s'endurà una pedra (que no és precís que se la ratlle en eixe moment, el més normal és esperar-se al final de la partida per a ratllar-se juntes totes les pedres que hem guanyat) i continuarem jugant el truc normalment. Si accepta, també continuarem jugant el truc normalment i, al final de la partida, cada jugador ensenyarà les cartes del seu envit. El que tinga un major envit, s'endurà dues pedres.

Però això no és tot. En compte d'acceptar simplement, també se pot "augmentar l'aposta" amb el TORNE A ENVIDAR (abreviadament, el "TORNE"). Només cal contestar: "torne a envidar" immediatament després de que l'altre haja envidat. Si no accepta, el que haja tornat a envidar s'endurà les dues pedres que ja estaven en joc. Si accepta, el guanyador de l'envit (que se vorà al final de la partida) s'endurà quatre pedres.

I, finalment, està la màxima expressió del truc: LA FALTA. Se pot "tirar la falta" després de l'envit o després del torne. (Açò facilita que ambdós jugadors tinguen la possibilitat de fer-ho.) Si no és acceptada, el jugador que l'haja tirada s'endurà les pedres que estiguen joc per a l'envit en eixe moment: dues pedres si s'ha tirat la falta després de l'envit o quatre pedres si s'ha tirat després del torne.

Però, si s'accepta per l'altre jugador, ens fixarem en la puntuació del que haja perdut l'envit per a establir el premi per al guanyador de la falta: -- Si el perdedor està a males (té entre 1 i 9 pedres), el guanyador guanya tota la cama . -- Si el perdedor està a bones (té entre 10 i 17 pedres), el guanyador guanya tantes pedres com li'n falten al perdedor per a completar les 18 de la cama. Per exemple, si el perdedor té 4 bones, el guanyador s'enduu: 18 - (9 + 4) = 5 pedres.

Hi ha una altra possibilitat que podriem considerar com una mescla. Consisteix en dir ENVIDE LA FALTA en compte del simple "Envide". En este cas, si no és acceptat, el que ho haja dit s'endurà només una pedra, com si hagués dit simplement "Envide". Però si s'accepta per l'altre jugador, serà com si haguera acceptat una falta. És a dir, el premi per al guanyador serà el comentat al paràgraf anterior.

Excepció important a les puntuacions: Mai podrem ratllar-se més pedres (provinents de l'envit) de les que li'n falten al contrari per a completar la cama. Per exemple, si el nostre adversari té 6 bones (és a dir, està a tres pedres d'acabar) i ens juguem un "torne", si guanyem només ens endurem les tres pedres que li falten al contrari per a acabar en compte de les quatre pedres habituals. O, si a l'adversari només li falta una pedra per acabar la cama (té 8 bones) i ens juguem un envit normal i corrent (sense tornar ni faltar), si guanyem ens endurem una sola pedra.

Observacions: El jugador que envide cal que encara no haja tirat cap carta. Però l'altre podrà contestar-li sempre, clar, encara que ja haja tirat la seua primera carta.

En cas d'empat guanyarà l'envit el jugador que estiga a mà.

El màxim envit és el de 33 (= 7 + 6 + 20).

Envidar amb menys de 29 és arriscat, a no ser que anem de farol (fallenca).

Compte amb tirar la falta quan al nostre contrincant li'n falten poquetes per a completar la cama perquè podem eixir perdent.

Si al nostre contrincant només li'n queda una per a guanyar la cama i ens envida, estem obligats a acceptar (com a mínim), perquè, si no, ja haurà guanyat la pedra que li faltava.

Adoneu-vos que açò de l'envit és un cosa que podríem considerar completament a banda del truc, és a dir, una cosa és guanyar el truc (entenent per això el fet de guanyar dues de les tres tirades i pintar-se les pedres en joc corresponents) i un altra és l'envit, el guanyador del qual (en cas de jugar-lo) es determinarà al final de la partida en qüestió.

Hi ha una norma que diu: "L'envit és abans que el truc" . Vegem el que vol dir amb uns exemples:

• a) Imagineu que el mà (diem-li Pere) truca abans que res. En teoria, l'altre (diem-li Maria) hauria de respondre-li (voler, no voler, o retrucar) en eixe precís moment, però imagineu també que Maria vol envidar (perquè té 32 d'envit, per exemple, o simplement vol envidar de farol). Aleshores Maria ha de dir primer "Envide" abans de contestar al truc de Pere, i després ja podrà voler eixe truc (o no voler-lo, o retrucar). Ha de fer-ho així ja que en cas de que primer conteste al truc, ja no podria envidar, en aplicació de la norma.

• b) Imagineu que Pere té unes cartes molt bones (de fet, s'accepta que les millors són: 1Esp 7Esp 6Esp, encara que amb eixes cartes també es pot perdre envit i truc). Si, abans que res, vol trucar i envidar, en quin ordre ho haurà de fer? Aplicant la norma, ha de dir "Envide i truque" per eixe ordre, perquè si diu "truque i envide" (o truca i després que l'altre li conteste envida) haurà anteposat el truc a l'envit, cosa que prohibeix la norma.

Jugar per parelles

Tot el que s'ha explicat fins ara era només per al joc individual, és a dir, una sola persona contra una altra. Però podem optar per jugar per parelles, cosa que fa el joc molt més divertit.

Els quatre jugadors seuran de manera que els membres de cada parella estiguen cara a cara. Per a repartir: una vegada triat qui ho fa en primer lloc, a la següent partida repartirà el que estiga a la seua dreta. Estarà a mà el jugador de la dreta del que haja repartit, cosa que es farà visible deixant les cartes que hagen sobrat al repartir al seu costat.

Pel que fa al truc, la generalització de les normes és ben senzilla. Ara, l'objectiu bàsic ja no és que un jugador guanye dues de les tres tirades, sinó que una parella guanye dues de les tres tirades. No importa si les guanya un sol component de la parella o si guanyen una tirada cadascun, allò important és que, entre els dos components de la parella guanyen dues de les tres tirades.

Pel que fa a l'envit, també dóna igual qui dels dos haja envidat (o tornat o tirat la falta). Només se tindrà en consideració l'envit d'aquell que tinga més puntuació. Però, en cas d'empat entre un component d'una parella i un de l'altra, guanyarà el que estiga més prop d'estar a mà. És a dir, té preferència qui estiga a mà, després el de la seua dreta i així successivament.

A la puntuació global (les pedres) també contribuiran els dos components de la parella indistintament, és a dir, cada parella tindrà un sol "marcador".

A l'hora de respondre a alguna proposta de truc o envit, els components de la parella s'hauran de posar d'acord abans de contestar.

Senyes

És molt útil saber les cartes que té el nostre company per a actuar en conseqüència. Per això ens podem fer senyes.

La varietat de senyes pot ser molt gran. Ací només s'indiquen les senyes "clàssiques":

• 1Esp: alçar les celles.
• 1Bas: fer l'ullet.
• 7Esp: traure la llengua a una vora (disimuladament!).
• 7Or: traure la llengua a l'altra vora.
• Algun tres: mossegar-se el llavi inferior.
• 33 d'envit: unflar les galtes.

Òbviament, no es poden inventar-se senyes personalitzades.

Extret de la viquipèdia

Mascletà ritmica

Mascletà que acompaña con sus masclets el ritmo de la famosa cancioncita de Safri&Duo.No es un montaje. ;)

Asin de bonito es el furvo

Burger King: The Bootyful Game (soccer)
Cargado por dropkickmonkey